Va tenir varis usos des de la casa particular d’Andreu, a l’Hotel Metropolitan
i finalment va acabar transformant-se en un recinte hospitalari, quan aquest va
deixar d'utilitzar-se l'edifici es va quedar en desús i abandonat.
El 1999 el va adquirir una
empresa immobiliària important, la qual el 2007 va presentar un projecte
de remodelació, que implicava tirar a terra el 80% de l'edifici, deixant la
part modernista i enderrocant la noucentista per a fer-hi unes oficines i cinc
plantes d'aparcament.
Els veïns de la zona porten temps lluitant
per que aquest projecte no es tiri endavant i es pugui conservar tot l'edifici
sencer, el qual té un valor arquitectònic i artístic enorme.
L’arquitecte que dur les obres assegura que també vol protegir l'edifici, salvant-lo de la degradació a la que està sotmès.
Actualment l'edifici està tapat amb una lona i les obres ja han començat a l'interior, la demolició acabarà el pròxim febrer.
L’arquitecte que dur les obres assegura que també vol protegir l'edifici, salvant-lo de la degradació a la que està sotmès.
Actualment l'edifici està tapat amb una lona i les obres ja han començat a l'interior, la demolició acabarà el pròxim febrer.
Des del meu punt de vista és un tema
complicat, per que per una banda està l'arquitecte que és l'expert, el tècnic
que té totes les eines per a transformar l'edifici, d'una manera subjectiva
però, amb informació. I els veïns que aporten una visió més personal i volen
mantenir l'edifici tal qual és, cosa que no impedeix que entre ells hi hagi
experts en la matèria, però que potser no tenen tota la informació. Les dos
parts volen conservar l'edifici però de maneres diferents, i aquí és on s’obre
el debat, s'ha de protegir l'edifici íntegre, encara que hi hagi parts sense
cap interès patrimonial segons l’Ajuntament de Barcelona? O s'ha de fer un
projecte modern diferenciant la part modernista de la nova, cosa que seria un
xoc per a la vista de tothom?
Penso, i sense ser una entesa en el tema, que es
podria haver fet un rentat de cara a les dos façanes per a conservar-les, o també
més estudis independents per a determinar si l’edifici noucentista tenia o no
algun interès. Per altra banda he vist l’estructura
que s’hi edificarà, crec que serà massa gran i es menjarà la façana modernista prenent-li
el protagonisme.
Parlant de modernisme, fa un temps TV3 va emetre un
reprotatge del periodista i escriptor
Lluís Permanyer titulat "Modernisme, una història de destrucció",
que val molt la pena veure.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada