El patrimoni saquejat

Fa uns dies vaig llegir un article al diari que em va sorprendre moltíssim.  W.R. Hearst, un magnat nord americà, que es va dedicar a saquejar quasi tot el  patrimoni espanyol durant la primera meitat del segle XX. L'article venia arran d’un llibre La destrucción del patrimonio artístico español, de J.M. Merino de Cáceres i M.J. Martínez Ruiz,  on hi enumeren totes  les obres que Hearst es va dedicar a "comprar" sense cap mena d'obstacle moral ni legal. 

Aquest home es va emportar, a banda de pintures, tapissos i escultures, edificis sencers, desmuntats i transportats pedra a pedra. Es tan surrealista que costa de creure, em sembla un disbarat que un home es pugui endur amb total impunitat patrimoni d'un país per instal·lar-lo al menjador de casa seva i que a més ho faci pel sol fet de posseir objectes; és molt injust, i la culpa la té tant ell com les persones que li van vendre les obres. No entenc com en aquelles èpoques ningú es va adonar del que estava passant, obres de fa segles i amb un valor incalculable venudes d'aquesta manera. 

El més trist es que a meitats de segle no hi havia cap legislació que regulés el patrimoni i tampoc una cultura ni una educació envers als monuments patrimonials, però les persones que pertanyien a classes altes com polítics, eclesiàstics, intel·lectuals etc. que si que podien accedir a una educació i a una informació,  es venguessin les obres d'aquesta manera.

Hearst tenia les obres repartides per les seves diferents propietats, la que més m’ha sobtat és la del menjador del seu castell on hi trobem el cor de fusta amb les cadires i altres peces del monestir de Bellpuig de les Avellanes. La resta de les obres estan repartides en museus com el Metropolitan de Nova York, el MoMA o a la casa museu on va viure.
Obres que segurament no tornarem a tenir a Espanya.

A la fotografia es pot veure el monestir segovià de Sacramenia desmuntat peça per peça per reconstruir-lo a Miami.