El mercat de l'art

Agents de la Guardia civil van trobar fa pocs dies en una botiga d’antiguitats de la província d’Alacant un vas de ceràmica iber de més de 2200 anys d’antiguitat, probablement de finals del segle II aC. L’antiquari guardava el vas en una caixa de cartró, els agents la van descobrir al fer una inspecció rutinària al local.

Al llegir aquesta noticia vaig pensar en el tràfic il·legal d’art, un mercat que amb eines com internet cada dia creix més. Aquest vas segurament provenia d’aquest mercat, ja que segons l’antiquari una ciutadana francesa li havia deixat en dipòsit.
Em sap molt greu quan de tan en tan surten notícies o reportatges que parlen d’aquest tràfic il·legal, obres que tenen un valor incalculable i que poden ajudar a estudiar i conèixer millor els nostres avantpassats. Obres que es venen i es compren sense cap mena d’escrúpol, solament pel fet de que uns quants aprofitats puguin gaudir-ne en la intimitat negant aquest dret a altres persones. 

Fa temps vaig veure un reportatge on es tractava el tràfic de peces al Iran i al Irak. Els saquejadors s’emportaven  de les tombes i dels temples en ruïnes peces com vasos i claus de fundació de la zona del Tigris i el Èufrates, per encàrrec d’algun antiquari o galerista per vendre’l al mercat negre o per als turistes que volien algun souvenir de la zona.
Al acabar vaig tenir una sensació d’impotència i ràbia, no em podia creure com hi havia persones que  podien tenir tantes facilitats per agafar, vendre, comprar o  destruir, en definitiva de traficar.
Actualment, per sort, hi ha molts organismes com la Unesco, el ICOM o la Interpol, entre d’altres que es dediquen  a aquesta sèrie d’actes, però encara fan falta molts més controls per a poder eliminar aquestes pràctiques delictives. En el món occidental estan bastant regulades, però per exemple el cas del reportatge, l’Iran on no tenen unes estructures de poder i unes legislacions fortes, és molt més fàcil saltar-se la llei, i és una pena que hi hagi gent que s’aprofiti d’aquesta feblesa per a fer negoci.
Des del meu punt de vista i encetant pot ser un altre tema, hi ha obres d’art que van ser espoliades, com per exemple la pedra Rossetta al Louvre, el bust de Nefertiti o l’altar de Pèrgam a Berlin, que potser gràcies a aquest espoli s’han conservat i no s’han perdut, degradat o venut. Un dels casos més esfereïdors és el Museu Nacional de Bagdad a Irak, que va ser saquejat al començament de la guerra, i on es van perdre peces d’un valor incalculable, com estàtues, joies o tauletes amb escriptura cuneïforme encara per a desxifrar. Objectes que ens podrien haver donat informació sobre l’inici de la civilització.

Hi han moltes peces voltant d’un costat a l’altre del món, moltes en col·leccions privades i d’altres que es donen per perdudes, però cada cert temps apareixen peces, com el vas de ceràmica d’Alacant, que ajuden a fer visible aquest mercat negre i enceten de nou debats per intentar buscar noves fórmules per acabar amb aquesta pràctica.